muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Una cagarel·la d'estiu

Allò que du aparellat ser fatxa o feixista en un poble petit de Mallorca, no és només i en termes generals, una exposició d'orgullosa ignorància política i històrica, sinó també un corc que rosega la pròpia identitat i existència com a poble, amb la llengua com a principal damnificada. No és només, però, coses de fatxes allò d'emprar el castellà amb qualsevol castellanoparlant monolingüe, encara que hagi nascut o viscut aquí fa cinquanta anys o més.

Sempre val més que la merda suri, el que no pensàvem és que n'hi hagués tanta de merda per surar, malgrat la certesa del mal existent que massa anys, pocs, hem estat espectadors de la nul·la reforma o ruptura amb els fonaments franquistes que precediren el seu regim hereu actual. No per massa repetit no s'hagi de tornar a recordar que l'exèrcit espanyol, inclosa la seva Guàrdia Civil, així com tot l'aparell judicial no varen canviar mai ni de forma ni de bàndol. Imaginem-nos que Alemanya hagués mantingut la Gestapo en la seva nova democràcia, tot i a pesar que no tot l'aparell judicial i sobretot empresarial nazi va desaparèixer de la nit al dia, ni molt manco.

Mallorca no només està superpoblada de turistes gairebé tot l'any, també ho està per una gernació d'immigrants laborals i estrangers de segona residència als que si qualque cosa els caracteritza, no és ja que entenen i creuen que només els cal el castellà per viure a Mallorca, sinó que el mallorquí, el català d'aquí, els hi fa nosa. En molts casos són els principals valedors de les polítiques lingüicides de VOX, com per exemple reclamar que aquí, com a tota la resta de l'Estat, la única llengua vehicular sigui la castellana, l'espanyola. Cert que hi haurà excepcions a la norma, però és minoria la que entén i respecta l'ús normalitzat de la llengua pròpia d'aquí o que l'aprèn i usa.

Ja en poden pegar de bots els polítics nacionalistes mallorquins que diuen defensar la llengua pròpia o el poder de decisió sobre l'economia, el medi ambient, la sanitat o l'educació a casa seva. L'estat espanyol és, i ho serà per ventura encara més, qui decidirà tot per nosaltres, sigui de forma directament centralista, sigui mitjançant els seus partits sucursalistes. No ja a l'hora de reclamar un referèndum democràtic d'autodeterminació per decidir si volem formar part d'una República Federal dels Països Catalans ( molt llunyana de qualsevol pretensió política autòctona, tot sia dit) i que seria combatuda amb tot l'aparell de l'estat, manu militari sempre a punt inclosa, sinó que com ja ens va mostrar el cas de l'estatut català al constitucional, qualsevol pretensió democràtica de voler blindar, salvar, la llengua pròpia o reformar fiscalment el nostre estatus econòmic de colònia espoliada, seria ben d'antuvi escapçada pels alts tribunals de l'estat, sense problema, sense complexos.

Tot si dit, l'efervescència feixista actual no és només una realitat de molt pobles de Mallorca, ho és també a la resta de l'estat i ho és a Itàlia (en no res potser tendran una primera ministre declaradament feixista, Giorgia Meloni), França, Hongria, Polònia i molts altres països europeus, inclosos els escandinaus. No debades sí que és cert que la segona guerra mundial la varen perdre els dolents, però no la varen guanyar els bons. A Gran Bretanya s'espera en els propers mesos i especialment durant l'hivern, una greu crisi humanitària a causa dels costos de l'energia i una inflació disparada. Els successors de Boris Johnson posen d'exemple de les seves pretensions polítiques a Margaret Thatcher, és a dir sous baixos i rebaixa d'impostos als rics. Sense obviar tampoc l'enfrontament polític i militar de les grans potències, amb una Rússia imperialista, una OTAN que posa llenya al foc a l'enfrontament militar i una Unió Europea sense valors negociadors ni pacificadors.

Tot i no fer esment a la greu crisi, i potser definitiva per a la subsistència humana, del canvi climàtic, amb sequeres severes i persistents que posaran en perill la producció d'aliments, una crisi energètica on s'haurà de triar entre comprar menjar o combustible per no morir de fred i una multitud d'elements associats, entre altres la pujada del nivell de la mar, fenòmens meteorològics extrems, la impossibilitat de viure a certs llocs, la conseqüent mobilització migratòria i l'extinció de moltes espècies.

A tot això l'esquerra opta per una posició poruga de seguidisme distant sense promoure ni donar suport a la necessària mobilització per a contrarestar el feixisme i sense encarar tampoc allà on pot, autèntiques solucions a la crisi climàtica i mediambiental que passa sense cap dubte per un canvi de model social i de vida, de conformar-nos amb molt menys i, pel que fa al nostre cas, ja ho deixa escrit Xirinacs: “Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers”.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per idò sí, fa 3 mesos
Els partits d'esquerres, i els sindicats, sembla que han perdut quasi tot el poder que tenien. Si és així, com podrem defensar-nos del feixisme que de cada dia agafa més força? És ben fotut, aixo.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente