cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
25°

Cada dia més morts

L'ordre numèric decreixent pareix que queda millor als títols de les pel·lícules, però en la nostra llengua «una dona i vuit homes» em sona millor que a l'inrevés. El que passa és que si veig nou persones, i el peu de la imatge del cartell diu G7, m'embulla i fa que torni a contar els membres de la taula i em qüestioni la meva capacitat aritmètica.

Una imatge promocional animada de la festa anterior, ens revela que algunes de les nou persones reunides al voltant del set s'ho han passat d'allò més bé, fotent-se d'un altre veritable mascle, el qual no gaires dies més tard els ha contestat fent al·lusió a comportaments etílics, entre d’altres. El context dels acudits d'anada i de tornada és la potencial antesala de la tercera guerra mundial.

Al mateix espai informatiu estatal de la nit del dissabte vint-i-sis de juny i després de demostrar que els patis de col·legi no tenen edat per ser-hi admesos, aparegué una nina de set anys en el moment de ser rescatada d’entre les runes d'un edifici a Kíev, on son pare havia mort i sa mare estava greu. Podríem fer caramull a la descripció: més ossos romputs, caps escampats o parlar del color de la pell que decora cortines de fils de ferro per allà baix, però a mi, per sentir desencís, ja em basta la nina. Mentrestant, la fragata espanyola Blas de Lezo, devia fer voltes per la zona calenta objecte final dels intercanvis dialèctics dels líders mundials.

Uns dies després, l'enlluernament del ressò espanyol organitzant la trobada de l'OTAN ha deixat petita la sentència «En mis dominios nunca se oculta el sol» i arrodoneix les rialles dels membres del G7. Antibel·licista, no ho crec, però el triomf promocional de "marca" i un poquet del museu del Prado estan assegurats.

Dels rèdits polítics personals, no cal que en parlem. L'altre dia vaig veure dibuixada a una vinyeta una perxa simbòlicament crítica amb la il·legalització de l'avortament, sense saber si es referia a com de bé queda la roba a més d'un —ara ja sí— contertulià d'en Joseph Robinette Biden, però no, anava de dones.

Amb l’esmentada nina òrfena de fons, l'esplendor obscè d'aquesta posada en escena mundial —inclosa la utilització colorista de les seves dones— referma les meves conviccions d'avançar en la resolució negociada del desastre. Fet, per altra banda, inqüestionable, que anirà farcit de més o menys morts i destrucció, llevat que abans ens saludem volant pel penya-segat que de cada vegada tenim més a prop. La cendra radioactiva no alleujarà la caiguda.

No és coherent mantenir el discurs antibèl·lic quan parlau dels col·legis dels Estats Units clamant que, a més possibilitat d'armes —defensives i tot—, més violència hi haurà, i al mateix temps girar la truita si es tracta d’Ucraïna. El nou amic nord-americà, encara que no ho faci com el seu antecessor, les defensa per tot: al seu país i a Ucraïna.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.