cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
25°

Decréixer per viure

Deia Julio Anguita en un ja llunyà 2008: "Des de l'esquerra no podem defensar un món en el qual el pastís estigui contínuament creixent perquè llavors puguin atorgar-se als de baix algunes engrunes".

Aquesta frase, tan allunyada de l'ortodòxia econòmica del capitalisme, també és encertada per xerrar de la difícil relació que té l'esquerra de les Illes amb el nostre model turístic: La consciència que el model està sobredimensionat i és mediambientalment insostenible, però també de què és el que actualment dona de menjar a bona part dels treballadors de les Illes.

Una dicotomia en la qual és necessari no deixar-se anar per fórmules màgiques. És necessari diversificar la nostra economia i dependre menys del turisme, però no ens enganyem, Mallorca no es convertirà en Silicon Valley ni en un "hub" del sector fetitxe del conseller de torn. No seria raonable demanar que renunciéssim al principal motor de l'economia balear, igual que ningú demanaria a un país productor de petroli que simplement tanques els seus pous.

Tenim dues certeses. Per una banda, que les xifres actuals de visitants estan completament sobredimensionades respecte dels límits físics del nostre territori. El retorn a xifres de 2019 que alguns tan irresponsablement estan celebrant només deixa palès que ni tan sols tenim prou treballadors per a atendre al nombre de visitants que rebem, a més de la massificació i els danys ambientals que provoquen.

Per altra banda, que aquestes xifres tenen caducitat. Hi ha dues opcions: o el nostre model massificat acaba amb la nostra competitivitat com a destí turístic reduint dràsticament el nombre de visitants o es redueix pel fi de l'era dels combustibles barats i, per tant, dels vols barats.

Per tant, el decreixement és inevitable. La qüestió ara és decidir si ho fem a les bones o les dolentes. Com diu Turiel: "Podem prendre mesures proactives abans que vinguin els problemes per a adaptar-nos, o podem enganyar-nos i pensar que no existeix el problema, fins que arribi la realitat que ens posi de genolls".

L'acceptació d'aquesta realitat permet que tornem a emprar el verb "planificar" tan injuriat pels defensors del lliure mercat. Decidir en quins sectors turístics hem de decréixer i sobretot, com es reparteixen els guanys i pèrdues d'aquestes decisions. Una planificació econòmica i ecològica feta en favor de la majoria, en lloc d'un capitalisme de l'escassetat que imposi un decreixement autoritari i que concentri els escassos recursos en mans d'uns pocs.

Comencem per on decréixer. Malgrat els lloables intents de decreixement de places de la nova llei turística, és evident que serà insuficient per a tenir un model sostenible en el temps. Per tant, cal enfocar inicialment la reducció en aquells sectors que menys ocupació generin i més externalitats negatives tenen. Per mi és una decisió fàcil: creuers i lloguer turístic.

El turisme de creuers és un càncer. Cap dels possibles guanys econòmics que genera (normalment exagerats sobremanera per les patronals) compensa les seves externalitats negatives. No només contaminen massivament i destrossen la nostra mar i el nostre paisatge. També ofereixen unes condicions laborals lamentables als seus treballadors i tributen a paradisos fiscals. A més, d'aquest turisme només se'n beneficien uns pocs negocis del centre, que, per altra banda, per la seva localització no requereixen dels creuers per a sobreviure.

El lloguer turístic és el pecat original del Govern del Canvi. La legalització de l'activitat a plurifamiliars (encara que fos limitada) va ser un error i una mostra de feblesa dels poders públics davant la patronal de l'especulació (també anomenada HABTUR). Que no us enganyin els anuncis naïfs d'AirBnB, pocs dels propietaris de lloguers turístics són simpàtics vellets que busquen complementar la pensió o treballadors que paguen la hipoteca gràcies a aquesta activitat, sinó empreses, grans i mitjans propietaris. I aquests són els únics que obtenen benefici d'aquesta activitat. La resta ens hem de conformar amb el desbocat preu del lloguer, els problemes de convivència, la gentrificació dels nostres barris o la urbanització del nostre camp. Cal esmenar l'error i a qui plori recordar-li que poden llogar el pis al mercat residencial.

Les polítiques tenen guanyadors i perdedors. El decreixement també. Però a diferència de la caricatura que fa la dreta acusant de turismofòbia i de què pretenem tornar a basar la nostra economia a collir garroves, el cert és que el nostre model està tan sobredimensionat que el nivell de vida de les classes populars de les Balears pot ser igual amb un nombre de turistes força menor de l'actual. Ara bé, tenint clar que els beneficis d'Escarrer, Fluxà i companyia seran menors.

I això com es fa? Sens dubte no s'assolirà res d'això fent-se fotos i implorant a les patronals hoteleres. Sinó amb fiscalitat progressiva, amb lluita sindical per millorar les condicions dels treballadors, amb intervenció pública de l'economia i limitacions territorials. De poc serviria limitar que es lloguin cases a sòl rústic si permetem que els rics es construeixin segones residències.

Tampoc ho podrà fer tot sol el Govern de les Illes, sinó que altres àmbits polítics com l'Estat hauran de participar-hi. En algun cas, cedint-nos el control de les infraestructures com els ports i aeroports.

Un nou model turístic és inevitable. No serà ni fàcil ni ràpid, però si com a societat no decidim com decréixer, tal com deia Machado "altres ho decidiran per nosaltres i probablement contra nosaltres".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.