muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Mal temps per al periodisme

Aquests dies s’ha presentat al Club Diario de Mallorca el llibre No quieren que lo sepas, que va per la cinquena edició, en poc temps, que si no és rècord hi deu fer prop, sobretot si parlam de no ficció, encara més si parlam de qüestions que no solen agradar al poder, ni que sigui quan hi ha l’esquerra més no sé què, però el súmmum és triomfar escrivint el que molts no volen sentir ni parlar-ne. Si tot això ja té molt mèrit, la vertadera notícia és que es tracta d’un altre llibre escrit per accident, en aquest cas per accident ben provocat, i precisament per fer callar l’autor, el conegut, i per mèrits ben propis, periodista Jesús Cintora.

La darrera passada, i quina passada! fou el programa de molta audiència i millor qualitat i interès que fou Las cosas claras (massa clares, aquí hi havia el problema, a la televisió pública espanyola), que naturalment no va agradar als poders fàctics i va acabar de repente, cosa que ja havia passat anteriorment amb la televisió de la dreta més espanyolista i constitucionalista que no sé què, amb el programa Las mañanas de Cuatro.

Mutatis mutandi el que ha passat a FAQS, amb escàndol inclòs que ha provocat la dimissió de Francesc de Dalmases, vicepresident de Junts, amb el qual a TV3 ja han marejat bastant, tot i què encara no n’han explicat l’origen, que és la la liquidació de la graella d’un dels programes de més audiència i referència de TV3. També té tota la pinta que haurem d’esperar que Cristina Puig, la presentadora, es quedi un any a l’atur i escrigui Les FAQS sobre la liquidació de FAQS.

De moment tot apunta a què el programa va morir d’èxit perquè tothom el volia capitalitzar. Les trifulgues s’han fet habituals en tots els temes més importants, per exemple els pressupostos, on Esquerra Junts i el PSC hi volen treure la tallada més grossa, i si no no juguen. Mentrestant a 8tv s’han muntat el seu programa Fax, amb un format que s’hi assembla tant com la fonètica, i per si a algú li’n quedaven dubtes, Pilar Rahola torna esser l’encarregada d’atiar l’audiència.

Això passa al nostre racó de l’Europa occidental actualment, el més evolucionat que no sé què, i on és una gran sort haver-hi nascut. Entre Qatar i Indoxina ves a saber què pot passar. A Mèxic el mes d’agost ja es comptabilitzaven 14 assassinats de periodistes aquest any. A Rússia el problema és un altre, allà és l’estat qui diu quines paraules es poden dir i quines són tabú, així la resta ja és un problema secundari.

I tanmateix el que vol veure la gent és Sálvame para bobos, sobretot la gent gran, als joves les notícies els ha d’arribar per les xarxes amb molts m’agrada inicials, sinó, al seu petit món –i tant– no existeix.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.