algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
14°

Poemes, injustícies i lleis. Només sí és sí

Deia, Jane a Tarzan: «No hi puc fer res. T'estim. Ara, però, només tem que aquest amor no vagi gaire més enllà en el temps que la meva tènue esperança de vida». La conversa, figurada, la podeu trobar al poema titulat «Amor», recollit a Reivindicació de Jane, de l'escriptor Miquel Àngel Lladó Ribas, una al·legoria contra el maltractament de les dones que transita per la jungla de l'amo de Xita. Poguérem sentir l’al·locució dels versos en una lectura dramatitzada dirigida per Xesca Cabot, projectada contra una gruixada corda que representava el masclisme, el proppassat 18 de novembre a l'espai Suscultura de Palma. Aquesta activitat col·lectiva s'oferí entremig de dos blocs recitats per la poetessa Rosa Arrazola i el propi Miquel Àngel Lladó. Ambdues parts pertanyien a una selecció dels següents llibres d’aquesta escriptora barcelonina: Buit de març, Mare batec i 900 km. Joan Miquel Mut i Garcia, al piano elèctric, amenitzà musicalment l'acte, durant el qual una quarantena de persones varen gaudir —o tal vegada patir qualque calfred— amb els mots colpidors dits per l'artista. L'acte, vinculat a la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, havia estat organitzat per Homes per la Igualtat Mallorca, i vaig considerar que havia de contribuir-hi amb la difusió de la cultura adquirint un dels tres poemaris que hi havia a la venda. He de confessar que, després d'escoltar na Rosa Maria, el que deia i com ho deia, i ja havent sopat d’un bon pa amb oli al mateix espai que acollí l’acte, vaig comprar els altres dos títols exposats.

Sé que la meva opinió no val gaire —he aterrat fa poc temps al sector lletraferit—, però m'imagín que tots tenim la pell per un estil, i la meva reaccionà. He de reconèixer que «Somewhere Over the Rainbow», la peça final que adaptà en Joan Miquel, i els aplaudiments —sincers, explosius i equivalents als altres moments— del públic em varen emocionar. Com que ell el tenia darrere no el va veure, però l'arc de Sant Martí l'il·luminava mentre sorgia directament dels acords musicals per col·locar-se tot just a la seva esquena. La pluja anunciada continuava caient a la plaça del Mercat de Palma, on poques hores abans, a Can Berga, s'havia començat a fer justícia —entre d'altres— al pianista i aleshores antic cap de la policia local de Ciutat. L'escoltava i aplaudia de ben a prop Alberto Jarabo, regidor a l’Ajuntament de Palma, que fa uns anys s'afegí a la torrentada que escombrà injustament l’home que ara tocava el piano ben davant seu.

Aviat arribarà el 25N i consider, doncs, que és un bon moment per fer-hi una referència. He triat un fragment del poema «Domina», de Buit de març, que va recitar Rosa Maria Arrazola:

Barbies encara verges / esquitxades per llet que no és d'ovella / tocada per la mà d'un llop ferotge / damunt del teu llençol.

Una llei, si no està ben feta, demostra bàsicament la incompetència de l'equip responsable de la seva elaboració. Ara bé, si és necessària, el que s'ha de fer és rectificar-la, i com més aviat millor. Només sí és sí.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.