muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Pasteres, migrants i comunicació governamental

Quan arriben a les nostres costes pasteres -o barques amb migrants- el procediment comunicatiu és, reiteradament, el següent: La Delegació del Gobierno espanyol informa que la Guardia Civil ha interceptat les embarcacions, s'informa de l'hora i del indret de la localització, del nombre de persones interceptades ("rescatades"), sovinteja l'expressió "en aparent bon estat de salut", se sol indicar l'origen de les persones migrades. I poca cosa més.

Tot seguit, els mecanismes administratius-burocràtics funcionen com un engranatge que sembla mecanitzat, i que, més o manco, funciona així: identificació, trasllat a la península a un CIE (Centre d'Internament d'Estrangers), a algun servei de la Creu Roja, o deixar-los abandonats a la seva sort. Si són menors no acompanyats, són derivats als serveis socials de la comunitat autònoma. Però el cas és que poca cosa més en sabem d'ells i elles. Com es diuen? Per què han arriscat la vida migrant? S'ha confirmat el seu bon estat de salut? Han sigut retornats? Com i amb quines conseqüències?

És per demés, cada cop que la Delegació del Gobierno emet una d'aquestes comunicacions sobre l'arribada de pasteres amb migrats a les costes illenques, no em puc estar de pensar en les causes de la migració d'aquestes persones africanes. Pens, per exemple, en les paraules del secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, advertint que "els incendis forestals, les inundacions, les sequeres i altres fenòmens meteorològics extrems estan afectant a tots els continents. Els efectes del canvi climàtic són especialment profunds quan se superposen amb la fragilitat i els conflictes passats o actuals. És clar que el canvi climàtic i la mala gestió del medi ambient són multiplicadors del risc". Pens en un estudi publicat a Àfrica el mes passat en el qual s'afirma que "l'evidència empírica suggereix una correlació entre els canvis de temperatura i la variabilitat de les pluges, que tenen l'efecte d'empitjorar les condicions de vida de pobles africans en àrees vulnerables, i els esclats de violència. L'acceleració del canvi climàtic en un context tan precari exacerba les tensions i dona pas a repetits conflictes armats així com a moviments migratoris massius". Pens que en un informe recent de l'ONU s'adverteix que l'avanç del desert és una amenaça general: més de 65% de la terra productiva s'ha degradat en els últims anys, i la desertificació afecta ja al 45% del territori africà. Pens que el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU adverteix que per a l'any 2100 les temperatures a Àfrica hauran augmentat 1,5 vegades més ràpid que a la resta del planeta. Pens que segons l'índex que vulnerabilitat al canvi climàtic, elaborat pel think tank d'anàlisi de dades Notre Dona'm-GAIN, els deu països més vulnerables a l'impacte del canvi climàtic són tots africans, amb Níger i Somàlia en la posició de màxima fragilitat. Pens en l'advertiment del Banc Mundial segons el qual l'augment de les temperatures desencadenarà un èxode de 86 milions de desplaçats climàtics abans de l'any 2050.

Pens, en definitiva, que les anàlisis científiques apunten al fet que el continent que menys CO produeix del món és el que més perdrà per l'escalfament global, i agaf una emprenyamenta monumental, alhora que en deman: ¿És massa demanar un poc d'humanitat en la comunicació governamental sobre l'arribada de pasteres i migrants que, per cert, cada cop són més migrants climàtics?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.