nubes dispersas
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
24°

Els oblidats dels telenotícies

He de confessar que els veig poc els telenotícies, aquests dies d’agost. Darrerament ocupaven tot el temps els impressionants incendis, la calorada als diversos indrets i molt poquet allò que passa a la resta del món.

Són els oblidats, aquells que a la premsa escrita ocupen la secció de Breus, als telenotícies pocs segons, amb una imatge o dues, molt ràpid tot que quasi no ho pots retenir.

L’agressió a Ucraïna sí que encara és notícia, ja no mostren la destrucció ara sobretot com s’ha alliberat el gra i pot viatjar cap als territoris afamegats del continent africà. I les converses de pau? Hi ha contactes per acabar amb aquesta guerra?

També la visita de la Presidenta del Congrés dels EUA a Taiwan, això sí, la reacció de la Xina, les tensions... era necessària?

L’assassinat d’un líder gihadista, a través d’un dron que arriba a ca seva, manejat per control remot... La perfecció de la mort, de l’assassinat, des de milers de quilòmetres, sense possibilitat de resposta, amb la sorpresa que provoca a qui sobreviu... Grans avenços en la indústria armamentística, grans avenços en la maquinària de la mort, grans inversions en la seva millora, en lloc d’invertir en la vida, en la millora de les condicions que necessiten les persones ferides, malaltes, a conseqüència de les guerres. Vérem la mort del responsable de l’atac de l’11 de setembre de l’any 2001, amb el President Obama, la Secretària d’Estat Hillary Clinton, asseguts observant l’eficàcia de la mort a distància. Ara, el Sr. Biden ho ha fet amb el segon d’aquests dirigents de la «guerra santa» contra els infidels que tantes morts, tanta desolació, tant dolor ha duit.

Qui són els oblidats? L’agressió d’Israel a les terres palestines, altra vegada morts, destrucció, ferits. Ni s’explica, ni interessa donar les claus per entendre aquest afany destructor.

I de les agressions del President Erdogan al poble kurd? Turquia, membre de l’OTAN que aixeca més i més barreres als refugiats provinents de l’Orient.

El Sàhara occidental, traït una vegada més pels dirigents de l’Estat que el va sotmetre com a colònia, que ha seguit les directrius dels nord-americans i marroquins abans de pensar amb el poble que manté llaços d’amistat a través de les organitzacions no governamentals, que sobreviu al desert a Tindouf amb patiments i restriccions de l’ajut humanitari internacional.

Què en sabem dels països sud-americans que estan fent processos de canvi? Ara sabrem que a la presa de possessió del nou President de Colòmbia hi anirà el rei. Poca cosa més.

I de les revoltes d’Skri Lanka? Silenci altra vegada. Oblit de la lluita del poble per aconseguir una democràcia com cal, sense corrupció, amb justícia i transparència.

No parlem del gran continent africà, no en sabem res a través dels telenotícies del què està passant, llevat del fet que arriben a les nostres costes persones que fugen de la misèria, de la manca de futur a ca seva.

Mentre sí que podem llegir i veure als telenotícies les actituds negacionistes, insolidàries, egoistes de gran part de la patronal hotelera, del comerç, de la restauració que discuteixen sobre les mesures d’estalvi energètic imprescindibles en aquest temps d’emergència climàtica.

Ho esmentava en Sebastià Alzamora al seu article setmanal de l’Arabalears.cat. Mai un gest en positiu, pensant en el bé comú. Quan haurien de reconèixer i agrair les mesures preses durant els mesos de confinament, que a diferència d’altres, aquí ajudaren a pal·liar en gran manera, les conseqüències negatives de la pandèmia. I si ja ho han oblidat, que pensin el perquè d’aquestes mesures, que pensin en el futur dels seus fills, filles, néts i netes. Ja arriben tard, i ho sabem quan patim les calorades, l’augment de la temperatura de la nostra mar per posar els exemples de les converses quotidianes.

No surten als telenotícies, els oblidats, però hi són. Tinguem-los presents, entendrem una mica més aquesta societat nostra, sabem allò que les grans empreses de la comunicació que dominen les agències de notícies, les cadenes televisives, ens informen i ens silencien. Una societat que volem que sigui més justa, més transparent, més solidària amb tots els pobles del món.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.