cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
30°

Impost a volar

Ja fa un grapat d’anys que es van sentint veus que aposten per gravar el transport aeri per les seves emissions contaminants. Es parla d’una taxa verda o de l’impost al querosè o de pagar per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. El Govern de l’Estat al pla de recuperació presentat a Europa per obtenir fons europeus per tot el tema de la pandèmia va plantejar la creació d’un tribut a l’efecte. També s’ha incorporat aquesta proposta al llibre blanc elaborat pels experts de cara a una reforma del sistema tributari. Les institucions europees per la seva banda també hi fan feina en aquesta línia.

Aquest no és un debat fàcil. Podríem començar establint un principi: existint diverses possibilitats de mitjans de transport s’ha de prioritzar el manco contaminant, per tant, que per raons de lluita contra el canvi climàtic es vulgui dur a terme una política que per anar de Madrid a Barcelona s’agafi el tren i no l’avió sembla lògic, per tant, que s’utilitza la via tributària per aconseguir l’objectiu és raonable.

Ara bé, si no existeixen diverses possibilitats, que és el cas dels territoris insulars, aleshores, la cosa ja és més complexa. Perquè si es grava tributàriament el que s’està fent és crear una desigualtat flagrant ja que el dret a la lliure circulació i a la mobilitat d’un ciutadà de Balears estarà greument condicionat per raons econòmiques adoptades pels poders públics, i es genera un sobrecost pel sistema productiu, especialment pel turisme que li resta competitivitat. És evident que des d’aquest punt de vista resulta absolutament inacceptable que s’apliqui aquest impost als trajectes amb sortida o arribada a illes.

Certament n’hi ha que consideren que volar com ho està fent la humanitat no és sostenible i que ambientalment s’hauria de reduir moltíssim el tràfic aeri tengui o tengui la sortida i l’arribada. Es tracta d’una posició que suposaria tot un canvi de paradigma amb unes repercussions d’una magnitud bestial.

Ara per ara, el que consider inadmissible és que els ciutadans dels territoris continentals es puguin continuar movent en unes condicions més o manco similars a les actuals i els ciutadans insulars siguin, els que un pic més, acabin desproporcionadament perjudicats. Aquest és evident que no és un tema menor. Però tot i ser un tema de gran rellevància pel futur més immediat d’aquesta terra està fora de l’agenda de l’opinió pública.

Encara que alguns es pensin que el descompte de resident és un privilegi, en realitat no és més que una petit gest per compensar el fet insular. Perquè el fet insular pesa i encareix. I el que resultaria d’una injustícia brutal és que els ciutadans insulars fossin els grans damnificats d’una política que en molts de casos pot tenir molt de sentit però que en tot cas no pot oblidar les peculiaritats dels territoris insulars. Una singularitat la del fet insular que es troba constitucionalment protegida, tot i que ja sabem que això si no va acompanyat de pes polític és simple retòrica.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.