cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 23°
30°

No recomanada a menors de set anys

Aquestes darreres setmanes m’he posat al dia amb la llista de coses que tenia per mirar a sa tele. He vist un poti-poti de gèneres dels quals predominen la ciència-ficció i les històries lgtbiqa+ (quina sorpresa, eh?). La qüestió és que una de les darreres pel·lícules que he vist, ha estat Life (encara que irrellevant, diré que és un Alien actualitzat sense gaire més interès). La plataforma on les mir, et recomana, segons unes etiquetes (a la babalà, ja vos ho dic ara), les coses que t’agradaran (amb uns percentatges i tot, per donar-hi credibilitat). En el meu cas encerta si les he posades jo a la llista o les he vistes i puntuades positivament (així qualsevol).

No, no venc a xerrar del sistema simplificat de puntuació (tornam beneits) sinó de la qualificació de contingut per edats. No és una informació que miràs normalment, però sí des que es nostre net ve a cases a mirar Netflix.

Com vos deia abans, a les recomanacions, tota la ciència-ficció està classificada per a majors de dotze anys (o més) excepte una: Passengers¹ que és apta per majors de sis anys. El film va d’un senyoro que és l’únic en despertar a mitjan viatge espacial cap a un nou món i, com no pot acceptar la idea de morir tot sol, decideix triar, només pel seu físic, una passatgera desconeguda de la qual se n’obsessiona fins al punt que la desperta i l’engana per tenir sexe amb ella. A més el guió reforça la idea que les dones són heterosexuals per defecte, existeixen per complaure els homes (també heterosexuals), i que se n’enamoraran de tu si les retens durant el temps suficient. Jo la podria classificar amb les etiquetes: egoisme, masclisme, heterosexualitat per defecte, cosificació, síndrome d’Estocolm i llum de gas.

Ara, que feia unes captures de pantalla, he descobert que Lost in Space, el remake de la sèrie dels cinquanta, també és apta per majors de sis anys. Només al primer capítol (crec; la vaig començar a veure fa molt i la vaig deixar a mitges) es mostra la família feliç ianqui, perduda a l’espai amb un robot assassí que els amenaça. D’especial interès és l’escena on mamà i filla queden a fer el dinar i fer net, mentre pare i fill es van a córrer amb cotxes i explorar el nou planeta (sí, sí, a la versió del 2021). Etiquetes: masclisme, sexisme, violència, heterosexualitat per defecte, angoixa.

Si anam cap al cinema d’acció ens sorprendrem (almanco jo) un poc més. The Italian Job és apta per a majors de sis anys. Un film d’un atracament d’etiquetes: masclisme, sexisme, violència gratuïta i trivialització de la violència. Jaws (sí, Tauró, tiburón pels amics) està classificada per a tots els públics. Etiquetes: sexisme, masclisme i angoixa.

Voleu que facem una volta per les comèdies romàntiques? No Strings Attached la història d’un Normal² que acorda tenir una relació purament sexual amb una dona està classificada per majors de sis anys. Etiquetes: sexisme i masclisme. En voleu més? What Happens in Vegas, per a tots els públics. Dos Normals es casen gats a Las Vegas. Etiquetes: sexisme, masclisme, alcoholisme, ludopatia i trivialització de la violència. The Perfect Date, per a majors de sis anys. Un adolescent cobra per fer d’acompanyant a companyes d’institut, mentre espera que la que li agrada es fixi en ell. Etiquetes: masclisme, sexisme, heterosexualitat per defecte i materialisme.

Seguiu amb mi. Back on the Net (7+), Tall Girl (7+) una adolescent heterosexual sofreix assetjament mentre espera que l’al·lot que li agrada es fixi en ella. Heartstopper³ (12+) un adolescent sofreix assetjament mentre comença una relació amb l’al·lot que li agrada. Etiquetes: primer amor, diversitat, respecte, confiança en un mateix.

«I què?» vos demanareu. Idò que segons aquesta plataforma (no crec que facin servir una classificació estàndard) si tens set anys, no passa res per veure els primers amors d’adolescents mentre siguin heterosexuals, ni ens preocupa que vegis violència seriosa o humorística, ni models de masculinitat tòxica. Què vos pareix?

Aman Nòlem (ell/això)

¹ Vegeu Coses de l’herepotatriarcat, Cerebreco -7, pàg. 3.

² No. Ja no vos pos aquest enllaç, hauríeu de saber de què xerr.

³ Vegeu Què ens ha semblat de l’1/5/22, a Moixa Mental.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.