cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 23°
30°

Patètic

L’espectre del rei Vell passejant per Sanxenxo. Unes vacances patètiques d’un rei patètic (sub) exiliat a una dictadura de moros, o àrabs, o islàmics, o el que sigui, però dictadura, i en qualsevol cas el prototipus del dimoni que han pintat els guardians del Dios-patria-rey des dels reis Catòlics fins allò que hi ha a la dreta del PP patètic.

I tanmateix els súbdits mesquinets esperen una reedició d’aquell Lo siento, me he equivocado y... o aquell altre... “Saps aquell que diu...” la justícia es igual para todos... només li faltava afegir: incluso los catalanes... de Polònia. De tot això només un parell de sons guturals: “Senyor Rei: que donarà explicacions als súbdits? ¿Explicaciones de qué? Ja, ja, ja... Un riure patètic.

A la Zarzuela estan “traspú”. El rei Jove fa dos anys que no veu son pare. La setmana passada va anar a cal dimoni moro aquell a donar el condol d’un sàtrapa, justament el mateix estat on s’ha (sub) exiliat son pare, però no va tenir temps de veure’l, i varen quedar que ja es veurien quan vingués a España, després de passejar l’espectre per Sanxenxo. Patètic.

Això era “avui”, i han quedat per dinar –morena?– a la Zarzuela, que ja sembla molt més un serial americà (amb les rialles patètiques en off) que no pas el género chico aquell. Fins i tot han deixat entreveure que hi era la reina Vella, que és també la seva esposa emèrita i també feia dos anys que no es veien, suposant que es varen mirar el dia que va partir al (sub) exili patètic.

Per canviar un poc de tema, Villarejo, el rei de les clavegueres, ja canta La Traviata, i fa de Violetta si fa falta, però a TV3 (FAQS, dissabte passat), ja que segons diu, a les teles de Madrid el tenen vetat. Ves per on! Tanta llibertat madrilenya i resulta que només era per a pijos, comissionistes, els que no es fiquen en política i els que riuen les gràcies a la pallassa de torn. El dissidents polítics o els seus caiguts en desgràcia, com és el cas de Villarejo, no compten, com els pobres a Madrid o els vagos y maleantes del temps del Franco patètic.

Això per no entrar en el que (no) informen del que passa a Catalunya si no és favorable a la unitat inquebrantable, com passa també amb les notícies dels jutjats de Bèlgica, per exemple quan absolen Valtònyc. D’això els tertulians de la Villa i Corte callen com a putes, mentre atien amb ganes en el cassos com els dels CDR quan són notícies filtrades pels piolins, però quan els absolen, endevina: tornen a callar com a putes. En el penúltim monogràfic de La sexta columna feien befa dels presidents de la Generalitat. D’això se’n diu patriotisme patètic.

I efectivament, Villarejo va confirmar que als catalans se’ls espia per se, que vol dir ‘perquè sí’. Lògicament, el servei d’espionatge estatal és per espiar els que no riuen les gràcies d’això de la unitat incorruptible d’España, aleshores els que s’encaboten en mantenir una llengua que no sigui la castellana... que s’esperaven? I, no t’ho perdis, n’hi ha d’espiats amb pegassus amb l’aval del jutge castrense, o com es digui, per si de cas. Pere Aragonès, per exemple, podia esser espiat amb aval judicial perquè tenia pinta d’esser dirigent dels CDR, com si amb la vicepresidència de la Generalitat no li bastàs per omplir el dia. A part, com deia Boye, advocat defensor espiat el temps del judici del procés, els CDR, o el Tsunami Democràtic, a Europa serien oenagés. Els armilles grogues de França foren molt més contundents i no se’ls va acusar de sedició. El terrorisme interessat de part de l’estat és cosa d’España, Turquia i algun altre estat patètic.

Com diuen ara: no patètic, sinó allò següent, són les darreres converses gravades de Villarejo, per variar, amb Cospedal, l’Esperpenta, el jutge d’un traficant d’armes amic del rei Vell i no sé qui més, on s’aclareix el que els jutges no veuen clar, per exemple que feia aquell ‘M. Rajoy’ a la llista de Bárcenas. Com diuen ara: no és misteriós i sospitós, sinó allò següent, que en el comportament exemplar de Jordi Cuixart hi vegin “sedició”, mentre a les converses de Cospedal no hi veuen res imputable, ni al seu marit, que estava en tots els fregats, mentre ningú no sap exactament que hi feia, però se’n duia els doblers a palades, com l’espectre de Sanxenxo. I arriba las cloacas!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.