cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
30°

El bullit de les places

A les Balears el tema del sostre, sigui de places turístiques o d’habitants, és un debat recurrent. Quants de turistes seria ideal que venguessin cada any a les nostres illes? Quanta gent seria convenient, des d’un punt de vista de sostenibilitat i de qualitat de vida, que tenguessim la nostra residència aquí? Hi cab tothom a Balears?

Ja fa estona que Balears intenta posar límits a un creixement que, segons com, ens podria fer morir d’èxit. A l’àmbit turístic aquests límits s’han concretat a través de diversos instruments. El principal instrument és el tema de l’intercanvi de places, és a dir, que per obrir una nova plaça turística s’hagi de donar de baixa una altra. Així, aquest instrument inicialment es plantejava en el sentit que les places que es tancaven bé eren comprades per altres empreses hoteleres o bé anaven a la famosa borsa de places.

El 2017 es va prendre una decisió que no s’ha analitzat i reflexionat prou. Aquesta decisió fou que aquelles places existents que no haguessin estat adquirides (és a dir, obtingudes a través del mecanisme de l’intercanvi) si es tancaven o es donaven de baixa ja no anirien a la borsa sinó que desapareixerien. Convé posar de relleu que estam xerrant de la immensa majoria de les places turístiques de les Illes Balears. Amb la moratòria del recent Decret Llei de 2022 es congelen les places de la borsa que probablement ho també desapareixeran o bé es reduiran.

I la pregunta que ens hem de fer és, a llarg termini, on volem arribar? Perquè el sistema actual vol fer desaparèixer totes les places no adquirides onerosament que es tanquin, que són gairebé el 90% de les places. És evident que això no és un debat a curt i mitjà termini. De totes formes és poc raonable que no es fixi un objectiu, que no es determini quantes places haurien de tenir les Balears perquè primer s’estableix on es vol anar i després s’articulen mesures per arribar-hi.

Certament la tendència és a la continuïtat i la permanència dels negocis hotelers. Cosa que també succeix en el cas del lloguer turístic però no de la mateixa manera perquè per la seva pròpia naturalesa té molt més rotació, són molt més els casos en que un habitatge a un moment determinat es dedica a fer-hi estades turístiques i a un altre moment torna estrictament a l’ús residencial. Per tant, d’aquesta normativa del 2017 combinada amb el decret llei del 2022 els primers afectats seran els propietaris de cases i pisos vocacionals.

És hora de repensar aquesta regla de desaparició total de les places que es tanquen i establir mesures cap a l’objectiu que es defineixi i no cap el no res.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.