cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
30°

Quin consens?

Una de les raons per les quals els polítics tenen una valoració tan negativa és perquè xerren molt però després no actuen en coherència o simplement tot són paraules buides que no tenen cap conseqüència. Certament a pics els temes tenen tal compleixitat que resulta inviable traslladar íntegrament a la realitat allò expressat i desitjat. També hi ha sovint unes ganes de quedar bé amb tothom que fa impossible adoptar solucions nítides. Altres vegades hi ha massa ignorància, es xerra sense conéixer. I finalment també n'hi ha que actuen de mala fe i venen motos que ni ells es creuen.

Per exemple el Govern Balear es passa mitja vida bravejant que són un govern de consens. Resulta evident que un govern de consens és un govern que abans d'adoptar una decisió la xerra amb els sectors afectats, amb les principals organitzacions polítiques o socials... Consens vol dir negociar i arribar a acords.

Existeixen algunes decisions que la llei exigeix que s'aprovin per majories qualificades, és a dir, amb un suport dels representants del poble que vagi més enllà de la majoria, s'exigeix un recolzament reforçat. Obviament aquesta exigència es dona en àmbits que es consideren especialment rellevants i que es considera que necessiten una especial legitimitat. El nomenament pel Congrés i pel Senat de membres del Tribunal Constitucional requereix una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. Això a la pràctica vol dir que la majoria governant requereix arribar a un acord amb una part de l'oposició perquè una institució central del sistema funcioni amb normalitat. Podríem dir que això són consensos institucionalitzats. Un consens que els partits majoritaris han pervertit convertint el que s'hauria de traduir en l'elecció de les persones més ponderades, de més excel·lència i més neutrals en un repartiment de quotes partidistes, però aquesta és una altra història.

Aquesta setmana el Parlament de les Illes Balears ha d'aprovar el nomenament del director de la ràdio i televisió pública IB3 i del director de l'oficina de lluita contra la corrupció. Les respectives lleis d'aquests òrgans preveuen en principi que aquests directors siguin nomenats per aquests consens institucionalitzat que hem assenyalat i per això s'exigeix una majoria reforçada. Ara bé, aquestes mateixes lleis, en teoria, per evitar una situació de bloqueig preveuen que si en una primera votació no s'aconsegueix la majoria qualificada transcorregut un temps es pot fer el nomenament per una majoria més reduïda i que normalment coincidirà amb la que disposa el Govern de torn. Ens hem de fixar: l'objectiu és que hi hagi consens que es concreta en obtenir tres cinquenes parts dels diputats i només per evitar bloqueig es preveu una via excepcional que es concreta en majoria absoluta.

Idò bé, resulta que la majoria governant, tant procliu a enfatitzar que cerca el consens, en el cas d'IB3 i l'oficina anticorrupció no és que hagi estat incapaç d'aconseguir un consens pel nomenament dels seus directors, és que ni tan sols ha intentat que pogués existir consens. La majoria no ha fet cap passa per aconseguir el consens, no ha convocat cap reunió, no ha intentat arribar a cap acord... És a dir, els que xerren de consens ni tan sols en el cas que la llei exigeix un consens es seuen amb els partits de l'oposició a veure si podrien arribar a un acord per nomenar els màxims responsables d'uns òrgans que la norma legal considera que molt millor si es nomenen amb un suport que vagi més enllà del que té l'executiu. Així, els teòrics defensors del consens se'l passen per l'arc del triomf, el perverteixen, convertint la primera votació amb exigència de majoria qualificada en un pur tràmit per iniciar el termini per a la segona votació en que sortiran elegides les persones prèviament designades per la majoria governamental i no per la majoria de consens... Tot això és legal però també és la manera d'actuar que es fa més enfora de l'esperit de la llei. Els que xerren de consens no actuen en coherència ni tan sols quan la llei així els ho exigeix. Molta cortina de fum per acabar actuant d'una manera partidista.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.